Cant a la infància d´un culé

1 Nov

BSO del post (obrir a una nova pestanya): http://www.goear.com/listen/18c2683/dancing-with-tears-in-my-eyes-ultravox

review_ivans-childhood

“Quan era petit li arrencava les ales a una mosca i observava la seva agonía. Quan era petit m´estirava al llarg d´un banc de fusta, al bell mig del parc, cara al sol, mentre admirava com el vent feia moure les fulles de l´arbre. Tenía tot el temps del món, al menys tota la tarda fins que es fes fosc.  No pensava en res, em deixava enduur per les sensacions, pels elements de la natura. Quan era petit, tenía el bell ros, la pell tendre,  els ulls brillants, les galtes vermelles i el cor gran. Quan era petit ja era del Barça, tan com ara, o potser més. Idolatrava la gabardina d´en Cruyff, les gardeles d´en Koeman i els salvatges remats de Bakero. A l´hivern em queien els mocs, sopava carn rebossada i iogur al tornar d´entreno, i anava a dormir trencat, tot llegint Mortadelo y Filemón. La bicicleta estava present en el dia a dia, també els amics, els partits de futbol, de basket, de tennis….les cabanes fetes amb canyes de la riera. La vida era verge, els somins eren vius, brillants, encegadors. Sense una taca o una renuncia, sense un límit ja marcat. Quan era petit encara podía ser algú, encara podía ser jugador del Barça “

Anuncios

6 comentarios to “Cant a la infància d´un culé”

  1. 14 1 noviembre, 2013 a 19:24 #

    Buen post, camarada. Pero no olvides que la nostalgia suele ser venenosa. Un abrazo.

  2. Lenny Spalletti 1 noviembre, 2013 a 20:40 #

    Era purament decoratiu, la veritat es que recordo tot el camí fet fins arribar a l´actualitat com una successió de miracles, entre ells el que encara segueixi en vida. No voldría tornar-hi, perque significaría tornar a rebre totes les hosties que m´esparaven o encara més fortes 😉

  3. Lucius Vorenus 3 noviembre, 2013 a 19:11 #

    Gran post, tovarisch. Com em vas comentar allà, el publicarem també al Yoya, a la propera data disponible. Una abraçada.

    Per cert, el Blanes ha ‘celebrat’ el seu centenari baixant a Tercera Catalana 😦

  4. Lenny Spalletti 4 noviembre, 2013 a 22:27 #

    No et puc dir que em sàpiga greu, hi ha molt de quinqui per aqui. Sóc més del Girona, i a més, amb la família estem ponderant anar a viure-hi el més aviat possible.

    • Lucius Vorenus 4 noviembre, 2013 a 22:52 #

      Bon lloc per anar-hi a viure, Girona és una de les meves ciutats preferides. Però jo associo bona part de la meva infància i de la meva vida en general a Blanes.

  5. Lenny Spalletti 14 noviembre, 2013 a 10:51 #

    “Y yo también”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: